Lara Costafreda: arrels que dibuixen el món

Fidel a la seva aposta pel talent i la creativitat local, La Roca Village —com a part de The Bicester Collection— col·labora amb la il·lustradora Lara Costafreda, una creadora que ha sabut transformar la sensibilitat de les seves arrels en un llenguatge visual reconegut per algunes de les cases de luxe més importants del món. El seu traç, orgànic i poètic, converteix la natura en símbol, la moda en diàleg i l’art en compromís. Parlem amb la il·lustradora sobre les seves arrels i el projecte per a La Roca Village.

Com descriuries Lleida en tres paraules?
Valenta, austera i molt sincera (el que veus és el que hi ha).

Lleida és una terra de bellesa austera, on la creativitat encara preserva el seu estat més pur i autèntic. Comparteixes aquesta visió?
No sé si parlaria d’alguna cosa més autèntica, però sí que sento que els creadors de Lleida sempre hi tornem, en tot allò que fem. Hi ha una part de la creació que neix des de dins, i crec que això té a veure amb les arrels. És evident quan veus els treballs d’algú de Nova York, de Chihuahua o de Marràqueix. En el cas de Lleida, potser encara no existeix un “ADN de marca” tan clar, però aquestes arrels hi són, latents, com un pols que travessa allò que fem.

Vas créixer en un entorn rural. Com ha marcat això la teva manera de crear?

No vaig ser conscient del molt que m’havia marcat fins que vaig començar a dibuixar. Durant la carrera vaig suspendre l’assignatura de dibuix. Vaig decidir marxar a Brasil i allà, gairebé sense pensar-ho, vaig començar a dibuixar vegetació salvatge i exuberant. Anys més tard vaig entendre per què: dibuixava natura perquè era la meva manera de tornar a la meva essència més pura, a aquells dies al bosc, als camps de secà.

Així va ser com el meu estil va començar a prendre forma: a partir de paisatges i plantes de molts llocs del món, però sempre connectats amb aquella primera arrel. I sempre amb un punt de senzillesa, que té a veure amb l’austeritat de Lleida.

De quina manera el paisatge i la cultura locals es transformen en inspiració?

Quan camino pel carrer o pel camp, sempre vaig mirant les plantes; m’atrauen d’una manera gairebé hipnòtica. A la zona de secà de Lleida on vaig créixer, la vegetació té alguna cosa especial: no reclama atenció, però és increïblement bella. Aquest any, amb les pluges, he tornat a veure flors que no veia des de petita. Aquesta discreció i aquesta força alhora m’inspiren moltíssim.

També hi ha un vincle íntim i emocional: vaig viure molts anys amb la meva àvia, que tenia devoció per les plantes. Dibuixar-les em connecta amb ella.

Has viscut a Barcelona, Londres, París, Brasil… Com es reflecteix aquest recorregut en la teva mirada actual?

Als 17 anys vaig marxar de Lleida amb un únic objectiu: sortir de Lleida. Volia explorar el món, veure què hi havia més enllà del meu cercle íntim — vinc d’un poble de 300 habitants — però no tenia ni idea del que volia estudiar. Vaig començar moda gairebé per atzar.

Em vaig apuntar a un curs a Central Saint Martins i vaig treballar a la Setmana de la Moda de Londres: va ser increïble. Vaig treballar amb dissenyadors a Barcelona, vaig passar per la Setmana de la Moda de París i després vaig marxar a Rio de Janeiro, on vaig acabar la carrera. Més tard vaig tornar a Barcelona, amb pauses a Santiago de Xile, Grècia, Ginebra o Buenos Aires.

I com es reflecteix tot això en la meva mirada actual? En tot. Les meves arrels són a Lleida, però el meu cor és al món. Viatjar i viure en diferents ciutats m’ha convertit en la persona que vull ser: conscient de la sort que he tingut en néixer en un context privilegiat, i també amb la responsabilitat enorme d’utilitzar el meu temps per contribuir, encara que sigui una mica, a reduir aquestes desigualtats.

Actualment vius a Sudanell. Què significa per a tu poder treballar des d’un petit poble de Lleida?

Quan vaig tornar pensava que duraria poc, però ha estat tot el contrari. Després de tants anys a ciutats hostils, tornar al poble on conec totes les persones ha estat màgic. M’agrada aquest vincle: cuidar dels meus veïns, fer comunitat, crear coses junts.

Al mateix temps, Sudanell és el meu campament base. Em moc molt per feina i per activisme, i gràcies a Internet estic connectada amb el món. Hi ha dies en què passo hores treballant en un projecte per Xangai, faig una reunió amb un altre projecte a París, mentre responc un correu de Xile i, de sobte, faig una pausa per ajudar una veïna a treure un gat que s’ha colat a la seva cuina.

A la teva obra per La Roca Village apareixen estornells. Per què aquestes aus?

L’obra és un tribut a Lleida, i els estornells són ocells molt característics d’aquí. A l’escola, jugàvem a recollir els ossos de les olives que deixaven caure al pati, així que formen part dels meus records d’infantesa. A més, quan els veus volar en bandades, dibuixant formes al cel, és un dels espectacles més bonics de la natura. Em semblava una imatge perfecta per parlar de comunitat, arrels i bellesa compartida.

Més enllà de la moda, La Roca Village aposta pel talent creatiu, amb un compromís especial cap a les veus femenines locals. Què representa per a tu aquesta col·laboració?

El treball que s’ha vingut fent des de fa anys des de La Roca Village em sembla increïble. No és gens obvi que un destí de compres dediqui tant esforç a donar suport a creadores locals —i menys encara de Lleida—, així que estic molt agraïda de formar part d’aquest elenc de creadores meravelloses que heu convidat al llarg dels anys.

A més, m’encanta dibuixar cases. De fet, quan era petita sempre dibuixava cases de colors i amb moltes finestres, i la meva mare les enmarcava. Després de la natura, és la meva segona passió. Per això, dibuixar les cases de La Roca Village, que són de somni, ha estat un autèntic plaer.

El teu projecte per a La Roca Village parteix d’una reinterpretació de la toile de jouy. Explica’ns aquest procés creatiu que transforma un briefing en una proposta íntima.

M’encanten les toile de jouy perquè representen escenes de la vida quotidiana, plenes de detalls amagats. Tenen molt a veure amb el meu estil, perquè jo no concebo la il·lustració de manera lineal: mai faig esbossos ni sé de bestreta com quedarà una obra. El que faig és dibuixar elements per separat i després compondre’ls en Photoshop, com si fossin peces d’un collage. Això em permet compondre escenes que mai podrien existir en la realitat.

En aquest projecte vaig seguir el mateix procés: vaig il·lustrar elements de La Roca Village i després els vaig anar combinant en petites escenes. Així, objectes i elements que a la realitat mai coincidirien aquí conviuen amb naturalitat, creant un univers propi que connecta amb l’esperit del lloc.

Com descriuries el teu estil en poques paraules?

Una carta d’amor a la natura. Un univers oníric ple de natura, color i sensibilitat, a mig camí entre el real i l’imaginat.

Què és per a tu la moda avui dia, i com es creua amb el teu llenguatge visual?

Per a mi, la moda és un llenguatge, una manera d’explicar qui som i com volem habitar el món. No la concebo tant des de la peça com des de la narrativa i l’imaginari que construeix al seu voltant. En això es creua amb la meva feina com a il·lustradora: jo també construeixo universos visuals que parlen d’identitat, d’arrels, de somnis.

Al llarg dels anys has col·laborat amb algunes de les firmes de luxe més influents del món. Què suposa per a tu bolcar ara aquest bagatge en un projecte lligat a les teves arrels? 

Treballar amb firmes de luxe ha estat un aprenentatge enorme, em va permetre entendre els processos, l’exigència i la potència de la comunicació visual a gran escala. Però poder posar ara tot aquest bagatge al servei d’un projecte lligat a les meves arrels és encara més especial. Treballar des del local, des de la meva terra i la meva memòria, em dóna una sensació de plenitud diferent: és com tancar un cercle. Després d’anys de mirar cap a fora, tornar a Lleida i crear des d’aquí, amb el que sóc i el que m’ha format, és un regal.

En temps d’intel·ligència artificial, on resideix l’emoció i l’autenticitat de l’art humà?

La intel·ligència artificial pot generar imatges espectaculars, però l’emoció de l’art humà no està només en el resultat, sinó en el procés. En la fragilitat, en l’error que es converteix en descobriment, en la memòria i les vivències que es filtren en cada traç. L’autenticitat resideix en allò que no es pot programar: en la manera única com mirem el món i en com aquesta mirada es transforma en obra...

Com es reflecteix el teu compromís amb l’activisme en la teva obra i en la teva manera d’entendre la creació artística?

Per a mi, crear mai ha estat només una qüestió estètica: també és una manera de posicionar-se al món. El meu compromís amb la societat es reflecteix tant en la meva obra com en els projectes que acompanyo, sobretot a través de la feina voluntària que faig des de fa anys en iniciatives de disseny per a la transformació social; com la campanya Volem Acollir, que el 2017 va impulsar, entre altres coses, la manifestació més gran d’Europa a favor de l’acollida de persones refugiades en el context de la guerra de Síria.

L’art, la comunicació i el disseny poden ser eines per obrir converses, visibilitzar realitats i construir futurs més justos.

Les veus femenines són fonamentals en l’art i la moda contemporanis. Quina importància té per a tu visibilitzar el talent femení?

Per a mi és fonamental donar visibilitat no només a les veus femenines, sinó també a totes les identitats i gèneres que històricament han quedat fora del relat dominant. No es tracta només d’una qüestió de justícia, sinó d’enriquir el present amb mirades diverses que amplien i transformen la nostra manera d’entendre l’art i la moda.

La sostenibilitat i la consciència social són al centre de la conversa creativa actual. Quin és el rol d’un creador?

Un creador no pot treballar d’esquenes al món. El nostre rol va molt més enllà de fer alguna cosa bonica: tenim la responsabilitat de preguntar-nos quin impacte genera allò que creem, quins missatges transmet i quin futur està ajudant a dibuixar.

L’art i el disseny són llenguatges poderosos, capaços d’emocionar i transformar. Utilitzar-los amb consciència —des de la sostenibilitat, la justícia social i la diversitat— és, per a mi, part essencial de la nostra feina com a creadors.